Vaig néixer la nit de les ànimes, a Balaguer. I avui és un goig molt especial pensar que són aquestes mateixes ànimes de les terres de Lleida les que em retroben i m’acullen amb el Premi Ànima 2026 de la Ciutat de Mollerussa, en reconeixement a la meva trajectòria internacional dedicada a la cooperació, l’acció humanitària, l’educació i la pau.
Sempre he pensat que el paisatge on naixem ens modula. Que la seva llum, els seus colors, les seves formes i els seus silencis deixen una empremta profunda en la nostra manera de percebre i habitar el món. I, si això és així, a mi em van modular aquestes terres. La llum de Lleida, els colors canviants dels seus camps, les muntanyes del Pallars, la Baronia de Rialb, el riu Segre al seu pas per Balaguer.La geografia no és només allò que contemplem; també és allò que, silenciosament, ens va donant forma.
He passat dècades recorrent el món, i encara continuo. He conegut paisatges, cultures i comunitats extraordinàries, però sovint, a milers de quilòmetres de casa, he reconegut alguna cosa profundament familiar. Entre els pastors nòmades del Tibet, els pagesos de les muntanyes d’Àsia o els pobles originaris de Panamà, he retrobat la mateixa relació íntima amb la terra, els mateixos gestos de resistència, la mateixa saviesa que habita els territoris rurals de Lleida.
Potser una part del meu viatge ha consistit precisament en això: descobrir que allò que semblava tan particular de la meva terra pertany també a una memòria humana compartida. Que els pobles que viuen prop de la natura, que coneixen els seus ritmes i que han après a conviure amb la incertesa, custodien coneixements que el món contemporani necessita tornar a escoltar.
Aquest camí m’ha portat a dedicar dècades a la cooperació internacional, la pau, l’educació i la investigació científica. A escriure 29 llibres i a impulsar, a través de The Wellbeing Planet, una comunitat global present en 49 països, amb projectes que han arribat a 16 milions d’infants durant l’última dècada. Però, més enllà de les xifres, el que realment m’acompanya són les persones, les converses, els silencis compartits i tot allò que he après de les comunitats que m’han obert les portes.
He rebut reconeixements internacionals, entre ells el Luxembourg Peace Prize 2023, que agraeixo profundament. Però aquest premi té una ressonància diferent. Arriba del territori que em va veure néixer, del paisatge que va contribuir a configurar la meva sensibilitat i que, d’alguna manera, ha continuat viatjant amb mi.
Amb els anys he comprès que les arrels no són allò que ens impedeix marxar. Són allò que ens permet anar lluny, reconèixer-nos en altres paisatges i descobrir que pertànyer a un lloc no és incompatible amb sentir-nos part del món.
Potser per això em commou especialment aquest Premi Ànima. Perquè vaig néixer una nit d’ànimes i, després de tota una vida trobant ànimes arreu del món, són les de la meva pròpia terra les que avui em surten a l’encontre.
Dedico aquest premi al meu pare, Josep Pinós, que estimava profundament aquestes terres. A la seva manera d’estimar el paisatge, de sentir-se part d’aquesta geografia i de reconèixer en la terra alguna cosa que va molt més enllà de la propietat o de la pertinença. Avui, aquest reconeixement també és per a ell, per tot allò que aquestes terres van significar en la seva vida i per la memòria que continua viva en mi.
I jo continuo el camí. Encara hi ha molt per escoltar, per comprendre, per compartir i per aprendre.
Gràcies, Mollerussa. Gràcies, terres de Lleida. Per aquest reconeixement que, més que un retorn, sento com una trobada entre el paisatge d’on vinc i tots els paisatges que encara m’esperen.
Koncha Pinós The Wellbeing Planet
